Avaluar en temps d'IA: si un prompt resol la teva tasca, el problema no és l'alumne
Corregeixes un treball i està bé. Massa bé. I en comptes de pensar en la nota, et passes deu minuts fent d'inspector: buscant el gir de frase que el delati, comparant-ho amb el que escriu a classe, entrant en un detector que ja saps que no és fiable.
Aquesta escena es repeteix a milers de taules de correcció, i té un problema de fons: t'ha convertit en policia d'una cosa que no pots demostrar. Mentrestant, la pregunta important segueix sense fer-se.
Aquesta pregunta no és «ho ha fet amb IA?». És «aquesta tasca encara mesura el que jo deia que mesurava?». Si un alumne pot resoldre-la sencera amb un prompt de quinze paraules, la tasca ja no avalua el que tu creus, l'hagi feta servir o no. Aquí veuràs com detectar quines tasques han quedat tocades, com redissenyar-les sense duplicar la teva feina i com avaluar el procés amb una rúbrica que es pugui aplicar de veritat.
El canvi de pregunta
Perseguir l'ús de la IA és una guerra que no pots guanyar: no hi ha cap detector fiable i el mateix Departament d'Educació ho reconeix a les seves orientacions. Cada hora que hi dediques és una hora que no dediques a ensenyar.
El desplaçament útil és de la sospita a la validesa: una avaluació és vàlida quan mesura de veritat allò que diu mesurar. Si el teu objectiu era «que l'alumne sàpiga estructurar una argumentació» i el que reps és un text que ha estructurat una màquina, la prova ha deixat de ser vàlida. No perquè algú hagi fet trampa, sinó perquè l'instrument s'ha quedat obsolet.
I això no és una opinió nostra. El document del Departament d'Educació sobre IA a l'educació ho diu amb totes les lletres: com que la IA generativa permet resoldre moltes de les tasques que es proposen a l'alumnat, cal que els docents repensin les activitats d'aprenentatge i l'avaluació per no proposar feines que es resolen fàcilment amb aquestes aplicacions.
El test dels trenta segons
Abans de redissenyar res, val la pena saber què tens tocat i què no. Agafa les activitats avaluables d'aquest trimestre i passa-les per aquesta prova: enganxa l'enunciat tal qual a una IA i mira què torna.
Si el que surt val un notable, aquella tasca ja no et serveix per posar nota (encara pot servir per aprendre, que és diferent). Si el que surt és genèric, buit o directament no encaixa amb el que demanaves, la tasca aguanta.
Com a orientació, això és el que sol passar:
| Aguanten bé | Han quedat tocades |
|---|---|
| Tasques ancorades a la vostra realitat (dades del barri, una sortida, una entrevista feta per ells) | Resums i definicions de manual |
| Feines que exigeixen un procés visible (esborranys, diari de treball) | Comentaris de text estàndard |
| Producció oral i defensa | Redaccions genèriques sobre un tema |
| Aplicació a un cas nou i concret | Fitxes de preguntes de resposta tancada |
| Reflexió sobre la pròpia experiència | Treballs de recerca només amb fonts d'internet |
Fixa't que la columna de l'esquerra no és «més difícil»: és més concreta. Aquí hi ha una bona notícia poc dita: el currículum competencial de Catalunya, amb les situacions d'aprenentatge ancorades a contextos reals i propers, ja empeny cap a aquesta banda. Les orientacions del Departament ho recullen: en aquest tipus de treball és més complicat que la IA hi doni resposta. Si ja treballes així, tens mig camí fet.
Cinc redissenys que funcionen
Redissenyar no vol dir inventar-t'ho tot de nou. La majoria de vegades n'hi ha prou amb un gir petit sobre el que ja tens.
| En comptes de… | Prova… | Què recuperes |
|---|---|---|
| «Fes una redacció sobre el canvi climàtic» | «Fes una redacció sobre com afecta el canvi climàtic al teu municipi, amb una dada local i una entrevista a algú de casa» | El context propi: la IA no coneix el teu poble ni la teva àvia |
| Lliurar només el producte final | Lliurar el producte i el rastre: esborrany, guió, què vas descartar i per què | El procés, que és on hi ha l'aprenentatge |
| Un treball fet íntegrament a casa | Recerca a casa, producció a classe | El control sobre la part que avalues |
| Nota només del text | Text + tres minuts de defensa oral amb dues preguntes teves | La comprensió real: qui no ho entén, no ho defensa |
| Prohibir la IA i confiar-hi | Permetre-la amb declaració d'ús: què has fet servir, per a què i què has canviat tu | L'honestedat, i de passada s'ensenya a usar-la bé |
La defensa oral de tres minuts és, de lluny, la que millor relació esforç-resultat té. No cal fer-la a tothom ni cada vegada: amb una mostra ja canvia la conducta del grup sencer, perquè saben que pot tocar-los.
Avaluar el procés sense doblar la feina
Aquí ve l'objecció legítima: «tot això és més feina». Ho seria si haguessis d'avaluar el procés amb el mateix nivell de detall que el producte. No cal.
- 1
Demana poc, però demana-ho
Un full amb l'esborrany i tres frases: què volia fer, què em va costar, què vaig canviar. Cinc minuts per a ells, un cop d'ull per a tu.
- 2
Fes visibles dues fites pel camí
Un guió a mitja unitat i una versió abans del lliurament. Si el treball apareix perfecte el darrer dia sense rastre previ, ja tens la conversa servida sense acusar ningú.
- 3
Reserva la defensa oral per a la mostra
Tres minuts, dues preguntes concretes sobre decisions del treball. No és un examen: és comprovar que hi ha algú darrere del text.
- 4
Puntua el procés amb pes real
Si el procés val un 10 % de la nota, ningú s'hi esforçarà. Entre un 30 % i un 40 % canvia el comportament de debò.
La rúbrica: el problema és què hi poses
Una rúbrica que només mira el resultat (ortografia, estructura, contingut) puntua igual de bé un text pensat per un alumne i un text generat en deu segons. Per això no n'hi ha prou amb tenir rúbrica: cal que hi entrin criteris que la IA no pugui cobrir sola.
Els quatre que millor funcionen són: evidència del procés (hi ha rastre de com s'ha fet), arrelament al context (dades, exemples o experiències pròpies), decisions justificades (per què aquesta estructura i no una altra) i defensa (ho sap explicar amb les seves paraules).
Per no partir del full en blanc, pots fer que la IA te'n prepari l'esquelet i després l'ajustes tu, que ets qui coneix el grup:
Ets docent de [matèria] a [etapa i curs]. Prepara'm una rúbrica en format de taula per avaluar aquesta tasca: [descriu la tasca en dues línies]. Condicions: (1) quatre criteris com a màxim i que almenys dos avaluïn el PROCÉS, no el producte final, triats d'aquests quatre: evidència del procés de treball, arrelament al context propi de l'alumne, justificació de les decisions preses i defensa oral; (2) quatre nivells d'assoliment (no assolit, satisfactori, notable, excel·lent) amb descriptors observables, és a dir, què ha de fer o dir l'alumne, no adjectius vagues; (3) llenguatge clar, pensat perquè l'entengui l'alumnat de [curs].
Digues fins on es pot fer servir
Bona part dels conflictes venen de la mateixa ambigüitat: l'alumnat no sap on és la ratlla, així que cadascú se la posa on li convé. Es resol amb una escala curta, dita al principi i escrita a l'enunciat de cada tasca:
- Nivell 0, sense IA: es fa a classe, a mà o amb el dispositiu supervisat. Per al que vols avaluar en brut.
- Nivell 1, IA per començar: pot servir per fer pluja d'idees o entendre un concepte, però el que es lliura és seu i no s'hi enganxa text generat.
- Nivell 2, IA com a ajudant: pot fer-la servir per revisar, corregir o millorar el que ja ha escrit, i ha de declarar què ha canviat.
- Nivell 3, IA com a eina de treball: ús lliure, sempre amb declaració d'ús i amb la responsabilitat de verificar-ho tot.
No cal aplicar els quatre nivells. Amb dir «aquesta tasca és de nivell 1» a l'enunciat, tothom sap a què s'atén, i tu tens una base clara si després cal parlar-ne amb un alumne o amb una família.
Quan les regles són explícites, la conversa deixa de ser «m'has enxampat» i passa a ser «no has fet el que demanava la tasca». Són dues converses molt diferents, i la segona és molt millor per a tothom.
Per on continuar
Si el que tens ara mateix és un treball sospitós sobre la taula i cal actuar avui, ves a què fer davant un treball fet amb IA: per què els detectors no funcionen i com plantejar la conversa. Si el que vols és que això no depengui de cada docent, aquests criteris haurien de formar part de la política d'ús d'IA del centre, i el moment natural per acordar-los és l'inici de curs.
Quan el claustre vulgui fer aquest redisseny junt, en comptes de cadascú pel seu compte, és exactament el que treballem a la sessió d'avaluació i autoria de la formació en IA per al professorat.
Preguntes freqüents
He de prohibir la IA a les tasques avaluables? En algunes sí, i és legítim: si vols avaluar l'escriptura en brut, es fa a classe. El que no funciona és prohibir-la a tot arreu i confiar que es compleixi. Millor decidir tasca per tasca fins on es pot fer servir i dir-ho a l'enunciat.
Com sé del cert que un treball l'ha fet un alumne? Amb certesa absoluta, no ho sabràs mai, i els detectors no t'ho resoldran. El que sí que pots fer és demanar rastre del procés i una defensa oral breu. Qui ha fet el treball el defensa sense problema; qui no, es nota en dues preguntes.
Tot aquest redisseny no és moltíssima feina? Si vols refer-ho tot de cop, sí. Comença per una sola tasca avaluable per trimestre: la que et generi més dubtes. Amb un gir petit (context local, una fita intermèdia, tres minuts de defensa) ja recuperes la validesa, i l'any que ve la tens feta.
Puc fer servir la IA per corregir i posar notes? Per preparar rúbriques, generar retroacció de partida o donar-te idees, sí, i estalvia molt de temps. Per decidir la nota, no: la valoració és una decisió professional teva, amb el context de l'alumne que la màquina no té. A més, hi ha una qüestió de dades: no s'hi han d'enganxar treballs amb el nom de l'alumnat.
I si un alumne nega que l'hagi fet servir i jo estic convençuda que sí? Sense prova, l'acusació et deixa en mala posició. Per això la sortida no és l'acusació sinó la tasca: demana-li que t'expliqui les decisions del treball i que en defensi una part. Si la política del centre ja diu què passa en aquests casos, molt millor, perquè no dependrà de tu sola.
Això val igual per a primària que per a batxillerat? El principi sí; el nivell d'exigència, no. A primària n'hi ha prou amb fer visible el procés i treballar molt a l'aula. A l'ESO i batxillerat, on la tasca sovint es fa a casa, és on més val la pena la declaració d'ús i la defensa oral.