Es pot prohibir la IA al centre? Per què bloquejar-la no funciona (i què fer en comptes d'això)

En una reunió de claustre, no fa gaire, algú va proposar una idea que semblava de pura prudència: i si bloquegem l'accés a la IA des dels ordinadors i les tauletes del centre? Per saber si allò era tècnicament possible, un professor va fer el més natural del món. Ho va preguntar a la intel·ligència artificial.

L'escena fa somriure, però ho resumeix gairebé tot. Prohibir la IA al centre no només costa: sovint és incoherent. I mentre uns quants busquen la manera d'aturar-la, bona part de l'alumnat ja l'està fent servir per fer els deures des del mòbil.

La sortida no és blindar-se ni fer veure que això no va amb nosaltres. És passar de la prohibició, que no se sosté, a uns criteris d'ús clars i compartits. Aquí veuràs per què bloquejar-la no funciona i, sobretot, què posar-hi al seu lloc.

Per què prohibir la IA no funciona

La idea de prohibir sona segura, però xoca amb la realitat per tres bandes.

Primer, perquè no pots. Pots limitar l'accés a la xarxa del centre, d'acord, però no a la tecnologia: l'alumnat la té al mòbil, a casa i en qualsevol compte personal. Bloqueges la wifi, no l'eina.

Segon, perquè ja s'ha provat i no ha funcionat. El gener del 2023, les escoles públiques de Nova York van prohibir ChatGPT. Quatre mesos després feien marxa enrere i aixecaven el veto, reconeixent que la primera reacció havia estat més por que criteri.

I tercer, perquè prohibir deixa el professorat sense cap guia i envia un missatge estrany: que la IA és l'enemic, just quan l'alumnat l'haurà de fer servir tota la vida. De fet, el mateix Departament d'Educació recomana incorporar-la amb criteri, sospesant oportunitats i riscos, en comptes de bloquejar-la.

Tenir criteri no és una norma de dues línies

Aquí ve el parany. Molts centres creuen que ja tenen «política d'IA» perquè han dit «no es pot copiar amb IA» en una reunió. Això no és una política: és un desig.

Tenir criteri vol dir respondre preguntes concretes: en quines condicions sí, amb quines dades, per a quines tasques i què passa quan algú se salta la ratlla. El criteri viu als detalls, no als titulars.

I si això et sembla molta feina, una dada per treure't la pressió de sobre: segons una enquesta de la UNESCO a més de 450 centres i universitats, menys del 10% tenen encara una política formal sobre IA generativa. No vas tard. Però el buit existeix, i el centre que l'omple primer, amb cap, ho nota.

Els sis punts que hauria de respondre una política d'IA de centre

No cal un reglament de vint pàgines. Sí que cal que el document respongui, com a mínim, aquests sis punts:

• Usos permesos i no permesos, per etapa: què pot fer l'alumnat amb la IA a primària, a l'ESO o a batxillerat i FP, i què queda clarament fora.
• Eines: quines es recomanen, quines s'eviten i per què (edat mínima, fiabilitat, cost).
• Privacitat i dades: quines dades de l'alumnat no s'han de posar mai en aquestes eines. El responsable últim és el centre.
• Autoria i avaluació: què és un ús legítim en un treball i què és fer trampa, i com es redissenyen les tasques per valorar el procés.
• Comunicació a les famílies: un missatge comú, perquè cada docent no en respongui una de diferent.
• Lideratge i revisió: qui vetlla pel criteri i cada quan es revisa (la IA canvia gairebé cada mes).

Com construir-la sense que acabi en un calaix

Una política que ningú ha acordat no s'aplica. Un ordre que funciona:

1. 1

   Fes un diagnòstic honest

   Mira on és cada docent: qui la fa servir, qui l'evita i quines pors hi ha. Sense aquesta foto, la política surt teòrica.

2. 2

   Escriu un esborrany curt

   Mitja pàgina amb els criteris essencials, no un reglament que ningú llegirà. Val més curt i aplicat que llarg i mort.

3. 3

   Acorda'l amb el claustre

   Porta'l a debat i consensueu-lo. Una norma imposada genera resistència; una d'acordada, compromís.

4. 4

   Comunica'l a tothom

   Professorat, alumnat i famílies, amb el mateix missatge. Si cadascú n'entén una cosa diferent, no hi ha política.

5. 5

   Posa-li data de revisió

   El que val avui pot quedar curt d'aquí a un trimestre. Una política d'IA sense data de caducitat neix vella.

I la direcció, on és en tot això?

En tot. Aquests criteris no els pot liderar cada docent pel seu compte: algú, des de la direcció o la coordinació, ha de posar-hi rumb. No cal ser qui més sap de tecnologia del centre; cal ser qui garanteix que hi ha un criteri i que es revisa.

La IA no espera que el centre estigui preparat. Per això algú ha de liderar-la amb criteri, abans que el criteri l'acabin imposant els fets.

Per no partir del full en blanc

Redactar la primera versió sol ser la part que fa mandra. Per estalviar-te la pàgina en blanc, hem preparat un esborrany editable de criteris d'ús de la IA de centre que et pots descarregar i adaptar al teu centre.

És un punt de partida, no la política definitiva: els criteris de veritat surten del vostre context i del consens del claustre. Si voleu que us acompanyem a convertir-lo en la política real del centre, és exactament el que treballem en el Pla IA de Centre.

Per on continuar

Alguns d'aquests punts tenen article propi. Per a l'autoria i l'avaluació, mira com actuar davant un treball fet amb IA. Per al discurs amb les famílies, tens famílies i IA.

I quan vulgueu passar de l'esborrany a una política viva, amb professorat, criteris i famílies alhora, és el que treballem en el Pla IA de Centre.

Preguntes freqüents

Es pot bloquejar la IA als ordinadors i les tauletes del centre? Pots limitar-ne l'accés a la xarxa del centre, però no a la tecnologia: l'alumnat la té al mòbil i a casa. Bloqueges la wifi, no l'eina, i de passada renuncies a ensenyar-ne un ús responsable.

No és més prudent prohibir-la fins que en sapiguem prou? La prudència no és prohibir, és posar criteri. Mentre esperes a saber-ne prou, l'alumnat ja l'està fent servir sense cap guia. Fins i tot el Departament d'Educació recomana incorporar-la amb criteri, no bloquejar-la.

Qui ha de redactar la política, la direcció o el claustre? La direcció la lidera i l'impulsa, però s'acorda amb el claustre. Una norma imposada acaba al calaix; una de consensuada s'aplica.

I la protecció de dades de l'alumnat? És un dels punts que la política ha de blindar: quines dades no es posen mai en aquestes eines. El responsable últim del tractament és el centre, no l'eina.

Per on comencem si no tenim absolutament res? Per un esborrany curt i un diagnòstic honest de com està el claustre. Val més mitja pàgina que s'apliqui que un reglament perfecte que ningú llegeix.